L'Església Nova va ser construïda a partir de l'any 1950 i inaugurada el 19 de juny de 1955. El temple va ser edificat per a donar cabuda a l'augment de població experimentat per la parròquia durant l'època i la impossibilitat urbanística d'ampliar l'antiga església romànica de Sant Esteve.

El promotor de l'obra va ser el capellà, i més tard rector de la parròquia de Sant Esteve de Vinyoles, Mossèn Biadiu i Quadrenchs. El projecte va ser encarregat a l'arquitecte barceloní Jordi Bonet i Armengol, qui va actualitzar les teories d'Antoni Gaudí en les seves obres.

La seva estructura és de pla concèntric i arcs parabòlics, adornada amb pintures murals de l'artista torellonenc Rifà. Té una façana amb porxo orientada al sud, i la il·luminació es resol per mitjà de les finestres de la nau i la clau del cimbori, la qual és de vidre.

L'aparell constructiu està compost per materials del país com són còdols de riu lligats amb ciment. Les cantoneres són de carreus ben treballats procedents de Folgueroles, els arcs estan fets de maons i rajoles i les voltes de calç i ciment.

Fou punt d'unió dels tres barris que foren construïts a partir del segle XVIII. Es va formar un carrer ample, que començava a l'hostal de Ca l'Eudalda, i ascendia cap al poble, a tot el llarg del camí ral de Vic a Ripoll i més tard carretera de Barcelona a Puigcerdà.