Lluís Botella és un professional català amb un gran coneixement del territori i les seves possibilitats, que li ha premés treballar per infinites produccions tant de publicitat per marques com CocaCola, Microsoft, Volvo, Wolkswagen o la recent sèrie d’espots d’Opel Astra protagonitzats per Clàudia Schiffer; com de cinema localitzant a pel·lícules com The Gunman, What about love, Red Lights, Biutiful, El maquinista o Indomable; així com amb actors tan reconeguts com Sean Penn, Javier Bardem, Sigourney Weaver, Cillian Murphy, Robert De Niro, Christian Bale i Andy Garcia.
Aquest mes el Lluís ens ha trobat un moment entre escena i escena del rodatge d’un conegut refresc per conèixer-lo una mica més.

Quins van ser els teus inicis en el món dels rodatges?

Vaig començar amb el meu pare. Tant ell com el seu pare varen ser xofer d’actors. El meu avi va portar a Kirk Douglas durant la pel·lícula “El faro del fin del mundo”. Així doncs, vaig començar com a conductor d’actors quan tenia poc més de 19 anyets.
El fet d’estar sempre al costat de la part més “creativa” de la indústria, em va empènyer a buscar el meu lloc com a localitzador. Bé, en aquells temps no existia la figura del localitzador com a tal. A mi m’agradava, i encara m’agrada, prendre part activa en la creació del projecte i, encarregar-me de buscar el llocs a on finalment es roden les pel·lícules, així m’ho permet.

¿Quin creus que és el principal atractiu que podem oferir als productors internacionals perquè vinguin a filmar a Barcelona? Quin tipus de localitzacions són les que més et demanen els clients estrangers?

Sempre havia pensat que principalment venien a rodar a Barcelona per les localitzacions, però el temps i l’experiència m’ha ensenyat que el que finalment fa que vinguin a rodar a la ciutat es una combinació entre les localitzacions, els equips humans, la climatologia, els proveïdors, etc.
El que més em demanen els clients estrangers solen ser localitzacions exteriors com carrers, parcs, carreteres i platges, que combinen amb espais interiors com cases, bars, botigues, etc. Certament solen ser tots aquells llocs que en certa forma s’associen a situacions de la vida diària.

Tu has treballat tant per grans produccions de cinema com de publicitat. Quines creus que són les principals diferencies entre els requeriments i necessitats d’unes i altres?

Crec que són dues activitats força diferents, amb diferents objectius i requeriments, com  per exemple, el temps de pre-producció i producció per dur a terme unes i altres: els anuncis es fan amb molt poc marge de temps de preparació, i es roden en pocs dies, encara que siguin de gran dimensió. En canvi, les pel·lícules necessiten més temps.
L’equip humà és molt més nombrós en les produccions cinematogràfiques, així com la infraestructura necessària també és molt més generosa, a vegades fins i tot escandalosament inadequada diria jo, per a una ciutat amb les dimensions de Barcelona.
Són tantes les diferències, que quan més hi penso, tinc la sensació d’estar parlant de dues feines completament diferents.
De la mateixa manera que la implicació de la Film Commission en tots dos casos ha de ser per força ben diferent. En el cas d’un espot publicitari es necessària una intervenció puntual, concreta i incisiva; una sola maniobra flagrant per a que el rodatge tiri endavant. Però en el cas de les grans produccions es requereix de mà esquerra, capacitat per explicar les coses i donar-se a entendre; és una feina d’acords i aliances.

Quin ha estat el rodatge més sorprenent i espectacular que has filmat a Barcelona? I el més complicat?

Em sento especialment satisfet d’aquelles campanyes de la Loteria de Nadal amb el personatge del “Calb”, i de una pel·lícula en concret, Fausto 5.0. de la Fura dels Baus.

Com a localitzador, què és el que esperes d’una Film Commission?

Que entengui la nostra feina i ens recolzi, sense entrar en conflicte amb la resta. El treball de la Film Commission consisteix en mantenir un difícil equilibri entre el sector audiovisual i la resta de sectors i persones, tant en l’àmbit públic com en el privat. Jo espero consell, il·lusió, dedicació, que m’expliquin i que expliquin als professionals que venen a rodar com funcionen alguns dels mecanismes del sistema. En definitiva que ens donin algunes claus per a que nosaltres puguem dur a terme la nostre feina. I per acabar, que dediquin tot el temps del món a explicar als demés, no només a aquells que a priori ens poden ajudar, les avantatges de pujar al carro dels ‘titiriters’.

Anunci Loteria de Nadal 2003