Primer de tot, explica'ns una mica en què consisteix el treball d'un director artístic. Perquè té molts vessants: des del disseny i construcció de decorats,  l’attrezzo, adaptar decorats ja existents.

El director artístic és, al costat del director de fotografia, el responsable de la part visual de la pel·lícula. El director d'art pensa, cerca, dissenya i decideix el que es veu, i el director de fotografia com es veu. Cada pel·lícula és un viatge concret a un món concret. Trobar aquesta resposta és al que ens dediquem. En pel·lícules d'època i futuristes de manera textual (doncs recreem un determinat passat o inventem un futur), i al cinema que succeeix en l'actualitat de manera més subjectiva. És igualment (o fins i tot més) important treballar estètica i visualment aquest tipus de pel·lícules, ja que sense un control estricte de què es veu, és impossible crear l'atmosfera, el to que ajudi al fet que la pel·lícula sigui única i especial.

Com vas començar en la direcció artística?

Sóc fill de fotògraf i, per això, em vaig criar en un plató, els meus dies preferits transcorrien subjectant caixes de flaixos anant de paquet en la Vespa del meu pare, camí d'un rodatge o una localització. Per mal estudiant em van posar a treballar d'auxiliar de plató sense sou en una productora de publicitat amb 15 anys (eren altres èpoques...). Ja mai vaig voler tornar a sortir d'aquest món. Vaig quedar completament enverinat.

D'auxiliar de plató vaig passar a auxiliar de producció (alhora que feia d'ajudant de direcció en curts). D'aquí vaig aconseguir passar a attrezzista i ajudant de directors artístics (sempre en publicitat). A poc a poc em van començar a donar treballs de director artístic en petits anuncis. Amb el temps vaig acabar fent anuncis grans, i això em va portar a fer, per fi, la meva primera pel·lícula com a director artístic: Hierro, de Gabe Ibáñez, en 2008.

Què t'atreu d'aquest treball?

El repte de pensar, crear un món complet, tancat, autònom per a cada pel·lícula. Trobar el to, la clau que respongui a totes les preguntes que es fa el director, el guió o els personatges. I utilitzar totes les meves aficions (obsessions) per respondre a aquestes preguntes: la pintura, fotografia, arquitectura, literatura, música, còmic.

Quin és el primer pas en el treball d'un director d'art quan comença el projecte?

Llegir el guió i conèixer al director. Intentar desxifrar amb ell el tema (no la trama) de la seva pel·lícula. De què vol parlar. Donar voltes amb ell. Conversar, intentar donar amb pistes del que veu o s'imagina. Evitar costi el que costi, després de la primera trobada, parlar de pel·lícules determinades com a referència concreta de treball. Utilitzar els recursos descrits en la meva resposta anterior amb la finalitat de trobar claus per començar a muntar el puzle d'una pel·lícula nova, que no s'hagi fet abans.

Treballes en estreta relació amb el localitzador, el director, el director de fotografia. Tu tens una idea basada en el guió d'un decorat, d'aquesta idea a la realitat, hi ha moltes diferències?​

Sempre intento començar a treballar amb el localitzador una vegada he confeccionat dossiers de referències dels espais tal com me'ls imagino (i ja aprovats pel director, òbviament). Són el millor punt de partida perquè el localitzador entengui el que busquem. De vegades és funcional, tan sols com a punt de partida. El localitzador té molt a aportar sobre aquest tema. No poques vegades em descobreixen llocs amb el to o esperit que crec que necessitem, però en una forma completament diferent.
En aquestes primeres fases de recerca, el director de fotografia normalment no està incorporat, però es tenen en compte les necessitats que poden tenir. Hi ha una comunicació puntual amb ell per assegurar-nos que tots els caps de departament veiem (o intuïm) el mateix.

Quines dificultats et pots trobar generalment en el teu dia a dia?

La direcció d'art, en la seva fase executiva, és una lluita constant entre el desig i la realitat. Després d'una fase de disseny en què cerques, dissenyes i recopiles el que millor vestirà a la pel·lícula (sempre en paràmetres realistes respecte al pressupost que se t'ha donat), toca portar a la pràctica tot el pensat. A partir d'aquí, el departament d'art es trencarà les banyes per arribar el més a prop possible de la idea original. La realitat del que existeix i trobes i et pots permetre i el que pots fabricar per temps o pressupost determinarà el punt en el qual et quedaràs del que havies imaginat.

Què milloraries de la professió?

Crec que  s’infravalora el valor del temps dedicat a la fase de desenvolupament del projecte. Una incorporació més primerenca del que habitualment es calcula, permetria ser més assertiu, efectiu, amb els recursos disponibles. Arribar a la preproducció amb el projecte dissenyat t'estalvia diners i fer que t'acostis més a l'objectiu visual que t'has marcat. Portaràs la pel·lícula més lluny en la seva proposta a tots els nivells.

Com es crea la identitat dels personatges a través de l'art?

L'espai i els personatges que transiten la pel·lícula han d'estar connectats. En dissenyar la casa d'un personatge es parteix del seu perfil com a guia i/o punt de partida. La seva personalitat, la seva professió, la seva situació familiar, les seves aficions, les seves neurosis, s'utilitzen per dissenyar l'espai en el qual viu. 

Suposo que l’attrezzo és molt important i has de cuidar fins al més mínim detall.

En aquest procés de creació, jo intento respondre a totes les preguntes de major a menor escala: Com és el món de la pel·lícula? Com és la ciutat i els seus edificis? Els comerços? els cotxes? Les cases? Com són els interiors d'aquestes cases que veurem? Quins mobles tindran? Quines revistes? Quins llibres? Escolten música? Tenen cortines? Com són els cendrers? On i com sopen? Quin telèfon tenen? On guarden els diners de mà? Quan se'ls fonen els ploms de la casa, on guarden la llanterna i com és aquesta llanterna? Què guarden en les seves tauletes de nit? Tot això és important.

Quines diferències hi ha entre crear un espai de nou i adaptar un que ja existeix? Quins reptes et suposa?

Encara que en principi crear de zero t'acosta més al que imaginaves, i tens una major sensació de llibertat, el treball amb localitzacions reals és també molt interessant, doncs t'obliga a formular solucions visuals que no haguessis plantejat si comencessis de zero. A partir d'una envergadura d'edifici o espai, hauràs de pensar en un lloc real i modificar-ho o adaptar-ho, sigui amb intervenció real o virtual (3D). Una altra diferència bàsica és que construint de zero, dissenyes en coordinació amb el director de fotografia perquè la llum treballi a favor de l'espai. La intenció de la llum és molt més controlable. En un espai real, el director de fotografia està més limitat a la geografia del lloc. En aquests casos, el disseny pot ajudar a crear les solucions de llum necessàries perquè el director de fotografia faci la seva proposta d'il·luminació.

Quin ha estat el teu major repte professional?

L'any passat, rodant El Secreto de Marrowbone. Convertir Astúries en un punt indeterminat del nord-est dels Estats Units durant 1969. Convertir un palau de pedra del segle XV en una granja de fusta de 500m2 tancada en 1929. I crear el carrer principal d'un petit poble d'aquesta costa a Oviedo.

En què creus que pot ajudar en el teu treball la Barcelona Film Commission?

Pel seu contacte amb les institucions, pot fer que tinguem accés a espais als quals, d'una altra manera, no tindríem accés. Aquesta capacitat àmplia i millora els recursos visuals que el director d'Art pot oferir als directors i, per això, millorar la factura, l'envergadura general de les pel·lícules.

En què estàs treballant en aquests moments i quines dificultats t'has trobat?

Actualment estic preparant la primera pel·lícula de David Victori amb Ikiru Films. Un thriller amb elements sobrenaturals (o no), en la qual utilitzem Barcelona per fer una ciutat nova, insòlita.

Quins són els teus futurs projectes?

Estic involucrat en el desenvolupament d'un projecte de vocació internacional amb la productora Nostromo. Un projecte tan bonic i ambiciós que em fa cosa parlar d'ell.